Pràctica laboratori 1: Veiem l'epidermis de la ceba

Material:

-          1 tros de ceba

-          Cobreobjectes

-          Portaobjectes

-          Microscopi

-          Aigua

-          Blau de metilè (colorant)

-          Compte gotes

-          Bec de Bunsen

Procediments

1)      Primer de tot hem agafat les pinces i hem tret un tros de pell de ceba.

2)      Tot seguit l’hem posat en el portaobjectes.

3)      Llavors hem afegit el colorant blau de metilè.

4)      L’hem netejat una mica amb alguna gota d’aigua.

5)      I hem deixat que s’assequés.

6)      Per últim hem posat per sobre el cobreobjectes.

7)      Ara ja l’hem pogut observar amb el microscopi òptic.

Opinió personal:

Aquesta pràctica no ha sigut difícil de realitzar realment. Ens ha sigut fàcil anar seguint els diferents processos per acabar aconseguint el resultat correcta.

Ens ha agradat veure realment les cèl·lules vegetals i creiem que ha sigut interessant. Sempre parlàvem de les parts amb dibuixos, i ens imaginàvem les cèl·lules com als esquemes. Però ara després d’aquesta pràctica hem vist el que es veia i el que distingíem realment.

La cèl·lula vegetal...

En aquesta preparació hem pogut veure cèl·lules vegetals que hem tret de la pell d’una ceba.

Amb el microscopi hem pogut observar que les cèl·lules vegetals són molt diferents que les animals, per la forma i la distribució bàsicament.

Una de les diferències que hem pogut trobar més fàcilment, sense haver-nos de fixar en orgànuls, ha sigut en que les cèl·lules vegetals tenen paret cel·lular. Ho hem vist amb rapidesa aquest detall ja que les cèl·lules vegetals són totes semblants, amb una forma geomètrica. A diferència de les animals podem veure que majoritàriament s’assemblen.

A més a més ens hem fixat en el nucli, que el tenen situat en un costat de la cèl·lula. Fent un resum, els elements que hem pogut diferenciar han sigut: El citoplasma, la membrana, la paret cel·lular i el nuclèol.

Pràctica laboratori 7: Veiem els pigments dels vegetals

Material:

-          Morter de vidre

-          Mà de morter de vidre

-          Got de precipitats

-          Embut

-          Qualsevol planta verda

-          Alcohol

-          Sorra

-          Paper de filtre

      Procediment:

1)      Primer de tot agafarem qualsevol planta verda, per tant una planta amb clorofil·la.

2)      Del tros de la planta tallem alguns trossos i els col·loquem tots barrejats en un morter.

3)      Afegim alcohol per dissoldre una mica la planta, i poder-la triturar millor.

4)      La triturem amb la mà de morter.

5)      Seguidament afegim sorra, per trencar la paret cel·lular de les cèl·lules vegetals.

6)      I continuem triturant.

7)      Per dissoldre’l encara més afegim més alcohol.

8)      I continuem triturant.

9)      Quan ja està suficient triturat, filtrem la dissolució obtinguda amb els pigments. Utilitzant l’embut i el paper de filtre.

10)   Ara hem d’obtenir els pigments de la dissolució amb el paper de filtre.              

11)   Per obtenir els pigments, hem de col·locar un bolígraf a sobre del vas de precipitats. Doblegar una tira de paper de filtre i col·locar-la de manera que s’aguanti per sobre del bolígraf, tocant també a la dissolució.

12)   Llavors mica en mica el paper de filtre va absorbint la dissolució, i al esperar una estona, es pot començar a veure els diferents colors.

      Els pigments de les cèl·lules vegetals són 4:

La clorofil·la a

La clorofil·la b

Els carotens

Les xantofil·les

Objectiu:

L’objectiu d’aquesta preparació ha sigut veure els diferents pigments d’un vegetal.

Cromatografia:

Bàsicament la cromatografia és la tècnica de separació que hem utilitzat per veure els diferents pigments de les plantes.

L’objectiu d’aquesta tècnica és diferenciar i retardar els diferents components o pigments d’una dissolució. En aquesta tècnica podem diferenciar dos fases: una fase mòbil i una d’estacional.

Pràctica laboratori 2: Veiem cèl·lules animals de la mucosa bucal

Material:

-          Tap de bolígraf (per treure la mucosa bucal)

-          Portaobjectes

-          Cobreobjectes

-          Microscopi

-          Bec de Bunsen

-          Blau de Metilé (el colorant)

-          Paper absorbent

-          Aigua

-          Pinces

-          Compte gotes

Procediment:

1)      Primer de tot amb qualsevol tap de bolígraf hem tret una mica de mucosa bucal de la boca.

2)      La mucosa bucal l’hem dipositat sobre el portaobjectes.

3)      Seguidament hi hem deixat caure una gota d’aigua.

4)      Seguidament hem barrejat l’aigua amb la mucosa bucal amb les pinces.

5)      Llavors ho hem hagut de passar per sobre del bec de Bunsen, per a que s’evaporés l’aigua de la preparació.

6)      Després de l’evaporació hem posat una mica de colorant, blau de Metilé. I hem esperat aproximadament 2 minuts.

7)      Hem retirat el colorant blau de Metilé amb aigua.

8)      Després de retirar-lo ja hem pogut posar el cobreobjectes a sobre de la preparació.

9)      Per finalitzar l’hem pogut observar amb el microscopi.

Objectiu:

Veure cèl·lules animals de l’epiteli, el teixit que es forma en la mucosa bucal.

Vocabulari après:

Epiteli: Una epiteli és un teixit que està format per una o varies capes de cèl·lules unides entre sí.

La cèl·lula animal:

En aquesta preparació hem pogut veure cèl·lules animals que hem tret de la mucosa bucal.

Amb el microscopi hem pogut observar que les cèl·lules animals són molt diferents que les vegetals, ja que es pot trobar moltes diferències.

Una de les diferències que hem pogut trobar més fàcilment, sense haver-nos de fixar en orgànuls, ha sigut en que les cèl·lules animals no tenen paret cel·lular. Ho hem vist amb rapidesa aquesta detall ja que les cèl·lules animals són totes desiguals, irregular i cap té la mateixa forma. A diferència que les animals podem veure que majoritàriament s’assemblen.

A més a més ens hem fixat en el nucli, i hem vist que les cèl·lules animals tenen el nucli al mig aproximadament. També hem observat que les cèl·lules no es toquen a diferència de les cèl·lules vegetals.

Fotografia

Pràctica del laboratori 6: Veiem estomes d'una fulla de lliri

Material:

-        Portaobjectes

-        Cobreobjectes

-        Pinces

-        Comptagotes

-        Una branca o  una fulla petita de lliri (una planta).

-        Espàtula acanalada

-        Microscopi

Procediment:

1-     Amb unes pinces traiem un tros de la membrana molt petit i transparent de la fulla de lliri. El tros l’hem  d’agafar del revers de la fulla, que és on estan els estomes.

2-     Llavors l’hem de col·locar en el portaobjectes.

3-     Amb el comptagotes hi tirem una gota d’aigua a sobre del teixit.

4-     Finalment posem el cobreobjectes.

5-     Ara ja es pot veure la preparació amb el microscopi òptic.

Objectiu:

El nostre objectiu en aquesta pràctica és veure estomes en el revers d’una fulla, concretament d’una fulla de lliri.

Resultat:

Els estomes d’aquesta imatge són les estructures arrodonides. Tal i com podeu veure ho hem senyalat en la imatge. Aquesta foto està feta al laboratori a la classe.

Opinió personal de la pràctica.

Creiem que aquesta pràctica tenia una part difícil, la qual era trobar la membrana del lliri. Ja que al laboratori molts dels grups vam agafar de la matèria de dins del llir, en canvi de fixar-nos i fer la preparació amb un tros del revers de la fulla. Aquesta preparació la vam haver  de repetir varies vegades, fins que vam obtenir un bon resultat.

Aquesta pràctica ens ha costat, però ens ha agradat molt igualment.

Què són els estomes?

Els estomes són unes estructures dels vegetals que bàsicament regulen l’entrada i la sortida de gasos. Els estomes estan formats per un mínim de dos cèl·lules les quals estan especialitzades en l’epidermis de les fulles. L’epidermis és un teixit madur o adult que embolca les fulles i les tiges joves de les plantes superiors (aquelles que podem diferenciar les fulles, les arrels i la tija) separant-les del medi extern. Aquestes cèl·lules que formen els estomes, tenen una obertura entre elles que es per on es controla l’entrada i sortida de gasos.

Els estomes intervenen a la fotosíntesi i la respiració de les plantes, ja que el diòxid de carboni i l’oxigen entra a la planta mitjançant l’obertura dels estomes. A més a més vapor d’aigua surt pels estomes, ja que la planta transpira.

Majoritàriament els estomes obren les seves obertures durant el dia

Els estomes els trobem casi sempre al revers de la fulla, per evitar que es s’obstrueixin per la pols.

Pràctica laboratori 5: Veiem cloroplasts

Material:

-        Portaobjectes

-        Cobreobjectes

-        Comptagotes

-        Recipient amb algues (elodees) barrejades amb aigua.

-        Tisores

-        Pinces

-        Espàtula acanalada

-        Agulla emmanegada

-        Microscopi

Procediment:

1-     Primer de tot hem tret un tros de elodea (una alga).

2-     Per a que quedés petit i fi, l’hem hagut de tallar amb les tisores.

3-     Aquest tros d’alga l’hem posat a sobre del portaobjectes.

4-     Una vegada obtingut el tros de elodea, hem posat una gota d’aigua a sobre. Per a tirar la gota d’aigua hem utilitzat un comptagotes.

5-     Per finalitzar hem posat el cobreobjectes a sobre de la preparació.

6-     Ara ja es pot observar amb el microscopi òptic.

Objectiu:

El nostre objectiu en aquesta pràctica es veure els cloroplasts d’una cèl·lula vegetal, concretament de una alga anomenada Elodea.

Opinió personal de la pràctica.

Creiem que aquesta pràctica va ser molt interessant i divertida. Ens va costar una mica aconseguir el tros de l’elodea, i col·locar-lo al portaobjectes, ja que se’ns trencava... i la vam haver de repetir alguna vegada. Encara així ho vam aconseguir, i amb una bona preparació.

Vam complir els nostres objectius.

Què són els cloroplasts?

Els cloroplasts són orgànuls que els trobem en la cèl·lula de les algues eucariotes (les que fan la fotosíntesi, i les plantes. En aquesta pràctica hem vist els cloroplasts de les cèl·lules de l’elodea, que és una alga.

Els cloroplasts serveixen per a capturar energia solar, emmagatzemar-la i produir energia per a la fotosíntesis. Per tant els cloroplasts estan especialitzats en el metabolisme energètic per a dur a terme la fotosíntesis.

La paraula cloroplasts deriva del grec, i vol dir verd clar i orgànul.

Referent a l’estructura dels cloroplasts, són semblants als mitocondris, ja que estan envoltats per una doble membrana. 

Pràctica de laboratori 4: veiem el cromoplast del tomàquet

Material:

-       Portaobjectes

-       Cobreobjectes

-       Tomàquet

-       Espàtula acanalada

Procediment:

1.     Per començar agafem un tomàquet i el partim.

2.     D’aquest en traiem un petit tros de polpa.

3.     El col·loquem en el portaobjectes.

4.     Ho tapem amb el cobreobjectes.

5.     I finalment ho portem al microscopi òptic per observar la preparació.

    Resultat: 
Hem pogut veure clarament els cromoplast (de color vermellós i rosa pàlid.)

                                                   

Què són?

Un Cromoplast és un orgànul que es pot veure en les cèl·lules vegetals. Està colorejat de groc a taronja. El seu càrrec és la síntesi i emmagatzematge dels pigments.

Els cromoplasts es divideixen en quatre tipus principals:

1-    Globulars

2-    Tubulars

3-    Cristallins (rars)

4-    Membranosos

Pràctica Laboratori 3: Veiem l’amiloplast de la patata.

Material:

·         Portaobjectes

·         Cobreobjectes

·         Un tros de patata
      Microscopi

Procediment:

1-    Agafem una patata i la tallem.

2-    N’agafem un dels trossos, i posem una mica de suc a sobre del portaobjectes.

3-    Llavors deixem que se sequi. 

4-    Seguidament i afegim colorant: Lugol.

5-    Abans de poder observar hem de col·locar el cobreobjectes.

6-    Ara ja està llest per observar amb el microscopi òptic la preparació.          

    

Resultat:

Hem pogut veure clarament els amiloplast, (de color violeta). 

Les dos fotografies mostrades, estan fetes per nosaltres en el laboratori. 

 Què és un aminoplast?

És un orgànul de la cèl·lula eucariota, de la cèl·lula vegetal. Aquest orgànul no conté clorofil·la, la seva característica principal és pel contingut de grànuls de midó. La seva funció és emmagatzemar amilopectina, midó, per polimerització de la glucosa. Els amiloplasts es poden formar a partir de protoplasts, de vesícules derivades de la membrana interna o dels cloroplasts.

El midó és un sucre, una glucosa o un hidrat. La glucosa es: C6H12O6,  té una forma hexagonal. El midó es forma per moltes glucoses enllaçades entre si. Es forma en els cloroplasts durant el procés de la fotosíntesi. Després s’hidrolitza i es sintetitza com a midó. Hidrolitzar vol dir descompondre una substància química per addició de elements de l’aigua.

Un midó pot tenir forma allargada, ovalada, rodona...

La amilopectina és un component del midó. És un polímer de glucosa trobat en les plantes. L’amilopectina té un gran pes molecular.

La glucosa és un sucre, el qual les cèl·lules l’utilitzen com a font d’energia.