Pràctica del laboratori 6: Veiem estomes d'una fulla de lliri

Material:

-        Portaobjectes

-        Cobreobjectes

-        Pinces

-        Comptagotes

-        Una branca o  una fulla petita de lliri (una planta).

-        Espàtula acanalada

-        Microscopi

Procediment:

1-     Amb unes pinces traiem un tros de la membrana molt petit i transparent de la fulla de lliri. El tros l’hem  d’agafar del revers de la fulla, que és on estan els estomes.

2-     Llavors l’hem de col·locar en el portaobjectes.

3-     Amb el comptagotes hi tirem una gota d’aigua a sobre del teixit.

4-     Finalment posem el cobreobjectes.

5-     Ara ja es pot veure la preparació amb el microscopi òptic.

Objectiu:

El nostre objectiu en aquesta pràctica és veure estomes en el revers d’una fulla, concretament d’una fulla de lliri.

Resultat:

Els estomes d’aquesta imatge són les estructures arrodonides. Tal i com podeu veure ho hem senyalat en la imatge. Aquesta foto està feta al laboratori a la classe.

Opinió personal de la pràctica.

Creiem que aquesta pràctica tenia una part difícil, la qual era trobar la membrana del lliri. Ja que al laboratori molts dels grups vam agafar de la matèria de dins del llir, en canvi de fixar-nos i fer la preparació amb un tros del revers de la fulla. Aquesta preparació la vam haver  de repetir varies vegades, fins que vam obtenir un bon resultat.

Aquesta pràctica ens ha costat, però ens ha agradat molt igualment.

Què són els estomes?

Els estomes són unes estructures dels vegetals que bàsicament regulen l’entrada i la sortida de gasos. Els estomes estan formats per un mínim de dos cèl·lules les quals estan especialitzades en l’epidermis de les fulles. L’epidermis és un teixit madur o adult que embolca les fulles i les tiges joves de les plantes superiors (aquelles que podem diferenciar les fulles, les arrels i la tija) separant-les del medi extern. Aquestes cèl·lules que formen els estomes, tenen una obertura entre elles que es per on es controla l’entrada i sortida de gasos.

Els estomes intervenen a la fotosíntesi i la respiració de les plantes, ja que el diòxid de carboni i l’oxigen entra a la planta mitjançant l’obertura dels estomes. A més a més vapor d’aigua surt pels estomes, ja que la planta transpira.

Majoritàriament els estomes obren les seves obertures durant el dia

Els estomes els trobem casi sempre al revers de la fulla, per evitar que es s’obstrueixin per la pols.

Pràctica laboratori 5: Veiem cloroplasts

Material:

-        Portaobjectes

-        Cobreobjectes

-        Comptagotes

-        Recipient amb algues (elodees) barrejades amb aigua.

-        Tisores

-        Pinces

-        Espàtula acanalada

-        Agulla emmanegada

-        Microscopi

Procediment:

1-     Primer de tot hem tret un tros de elodea (una alga).

2-     Per a que quedés petit i fi, l’hem hagut de tallar amb les tisores.

3-     Aquest tros d’alga l’hem posat a sobre del portaobjectes.

4-     Una vegada obtingut el tros de elodea, hem posat una gota d’aigua a sobre. Per a tirar la gota d’aigua hem utilitzat un comptagotes.

5-     Per finalitzar hem posat el cobreobjectes a sobre de la preparació.

6-     Ara ja es pot observar amb el microscopi òptic.

Objectiu:

El nostre objectiu en aquesta pràctica es veure els cloroplasts d’una cèl·lula vegetal, concretament de una alga anomenada Elodea.

Opinió personal de la pràctica.

Creiem que aquesta pràctica va ser molt interessant i divertida. Ens va costar una mica aconseguir el tros de l’elodea, i col·locar-lo al portaobjectes, ja que se’ns trencava... i la vam haver de repetir alguna vegada. Encara així ho vam aconseguir, i amb una bona preparació.

Vam complir els nostres objectius.

Què són els cloroplasts?

Els cloroplasts són orgànuls que els trobem en la cèl·lula de les algues eucariotes (les que fan la fotosíntesi, i les plantes. En aquesta pràctica hem vist els cloroplasts de les cèl·lules de l’elodea, que és una alga.

Els cloroplasts serveixen per a capturar energia solar, emmagatzemar-la i produir energia per a la fotosíntesis. Per tant els cloroplasts estan especialitzats en el metabolisme energètic per a dur a terme la fotosíntesis.

La paraula cloroplasts deriva del grec, i vol dir verd clar i orgànul.

Referent a l’estructura dels cloroplasts, són semblants als mitocondris, ja que estan envoltats per una doble membrana. 

Pràctica de laboratori 4: veiem el cromoplast del tomàquet

Material:

-       Portaobjectes

-       Cobreobjectes

-       Tomàquet

-       Espàtula acanalada

Procediment:

1.     Per començar agafem un tomàquet i el partim.

2.     D’aquest en traiem un petit tros de polpa.

3.     El col·loquem en el portaobjectes.

4.     Ho tapem amb el cobreobjectes.

5.     I finalment ho portem al microscopi òptic per observar la preparació.

    Resultat: 
Hem pogut veure clarament els cromoplast (de color vermellós i rosa pàlid.)

                                                   

Què són?

Un Cromoplast és un orgànul que es pot veure en les cèl·lules vegetals. Està colorejat de groc a taronja. El seu càrrec és la síntesi i emmagatzematge dels pigments.

Els cromoplasts es divideixen en quatre tipus principals:

1-    Globulars

2-    Tubulars

3-    Cristallins (rars)

4-    Membranosos

Pràctica Laboratori 3: Veiem l’amiloplast de la patata.

Material:

·         Portaobjectes

·         Cobreobjectes

·         Un tros de patata
      Microscopi

Procediment:

1-    Agafem una patata i la tallem.

2-    N’agafem un dels trossos, i posem una mica de suc a sobre del portaobjectes.

3-    Llavors deixem que se sequi. 

4-    Seguidament i afegim colorant: Lugol.

5-    Abans de poder observar hem de col·locar el cobreobjectes.

6-    Ara ja està llest per observar amb el microscopi òptic la preparació.          

    

Resultat:

Hem pogut veure clarament els amiloplast, (de color violeta). 

Les dos fotografies mostrades, estan fetes per nosaltres en el laboratori. 

 Què és un aminoplast?

És un orgànul de la cèl·lula eucariota, de la cèl·lula vegetal. Aquest orgànul no conté clorofil·la, la seva característica principal és pel contingut de grànuls de midó. La seva funció és emmagatzemar amilopectina, midó, per polimerització de la glucosa. Els amiloplasts es poden formar a partir de protoplasts, de vesícules derivades de la membrana interna o dels cloroplasts.

El midó és un sucre, una glucosa o un hidrat. La glucosa es: C6H12O6,  té una forma hexagonal. El midó es forma per moltes glucoses enllaçades entre si. Es forma en els cloroplasts durant el procés de la fotosíntesi. Després s’hidrolitza i es sintetitza com a midó. Hidrolitzar vol dir descompondre una substància química per addició de elements de l’aigua.

Un midó pot tenir forma allargada, ovalada, rodona...

La amilopectina és un component del midó. És un polímer de glucosa trobat en les plantes. L’amilopectina té un gran pes molecular.

La glucosa és un sucre, el qual les cèl·lules l’utilitzen com a font d’energia.